Les poblacions situades a la confluència de divisions civils o eclesiàstiques presenten certes dificultats per al seu estudi històric a causa de la dispersió de les fonts documentals. A la comarca de l’Anoia, Santa Maria de Miralles n’és un bon exemple. A l’època moderna el municipi depenia del partit de Montblanc (corregiment de Tarragona) i la parròquia al Bisbat de Barcelona; els seus habitants solien freqüentar els mercats de Santa Coloma de Queralt, Igualada o la Llacuna, on trobaven també els serveis del notari. Avui la documentació d’aquestes notaries és a Igualada, Tarragona i Barcelona, en arxius de la Generalitat o de l’Estat. A l’Arxiu Històric de Tarragona el fons notarial colomí s’inicia a finals del segle XIII i acaba el 1799. A més en els seus dipòsits hi ha els llibres de la comptaduria d’Hipoteques de Montblanc a partir del 1768, any de la seva creació, que inclouen enregistraments d’escriptures de Bellprat, Santa Maria de Miralles i Santa Margarida de Montbui. El mateix centre conserva fragments dels fons de la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt (1270-1760) i del senyoriu dels comtes de Queralt (1206-1612), aquest darrer repartir entre Barcelona (ACA, Biblioteca de Catalunya), Madrid (AHNM, secció clergat) i Montblanc (AHCMO) No cal dir que són abundants les referències de localitats de l’Anoia, la Segarra, la Conca i el Penedès.
La nostra intenció d’aquesta breu nota arxivística que publiquem és la de donar a conèixer l’existència dins el fons notarial de Tarragona de l’escrivà Francesc Albinyana Cosidor, d’un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró de dit lloc, Antoni de Magarola i Sentmenat, en nom del qual actua el seu fill Josep de Magarola i de Clariana. (1), el qual a la vegada, delegà en la persona de Josep Bertran, pagès i familiar del Sant Ofici de Vila-seca la seva representació.
La primera confessió, com és habitual, la fa l’ajuntament de Santa Maria, és a dir, els regidors, els quals afirmen posseir una botiga contigua a les cases de la Masia de Jaume Vivó, un casal derruït al costat de la rectoria, un jornal de terra erma i 12 de campa al coll de les tres serres. Després segueixen les confessions de la resta de propietaris:
-Josep Alemany.
-Joan Alemany Domènech, pagès del mas de la Riera.
-Jaume Ferrer, pagès del mas Fontpugona.
-Miquel Gual pagès i Madrona Santacana, cònjuges i el seu fill Jaume, del mateix ofici.
-Andreu Palau, pagès.
-Francesca, vídua de Josep Sans, pagès de Miralles.
-Isidre i Francesc Soler del mas homònim.
-Gaspar Vives, pagès del mas Guitart i Rosa Albet, cònjuges.
-Josep Vivó, pagès del mas d’Almúnia.
-Col.legi de les Escoles Pies, d’Igualada.
La capbrevació ocupa dels folis 151 a 205. Sabem que l’anterior capbreu l’havia redactat el notari igualadí Bartomeu Costa el 1682 (exerceix la professió del 1675 al 1719).
El seu buidatge ens facilitarà informació sobre la transmissió de la propietat, amb anotacions de testaments, capítols matrimonials, compra-vendes, permutes, renúncies, embargaments, establiments emfitèutics, etc. També es detallen els conreus, la superfície de les parcel.les, les càrregues de censos i delmes, els noms antics dels masos, etc. Pot ser útil per a la història agrària, la toponímia i la genealogia.
A través de la lectura de les confessions observem la percepció en el terme de Santa Maria de Miralles de censos per part d’altres institucions, com la sagristia de la capella del castell de Miralles, el priorat de la Llacuna i l’església de Foix.
Per fer front a la dispersió del patrimoni, els arxivers hem de prioritzar les polítiques de difusió, seguides de les de reproducció per a facilitar així la investigació als historiadors.
(1) Arxiu Històric de Tarragona (AHT). Fons Notarial de Tarragona, caixa 504, registre 594.
|
